epagogé
GEN.
(del grec
epagéin, conduir, introduir, igual com el seu equivalent en llatí inducere)
Des d'Aristòtil (veure cita), la epagogé és el procés pel qual es coneix un universal a partir de casos particulars, és a dir,
equival a un dels aspectes principals de la inducció.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.