principi de no contradicció LÒG. / EPIST.

Una de les lleis del pensament tradicionals, la formulació ontològica de la qual és: «Una cosa no pot ser ella mateixa i el seu contrari, en el mateix aspecte i en el mateix moment»; mentre que la seva formulació lògica és: «És impossible que un enunciat sigui alhora vertader i fals». O bé: ¬(p˄¬p)

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.