Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

sentit i referència EPIST.

Traducció dels termes alemanys Sinn i Bedeutung, respectivament, amb els que Gottlob Frege va explicar la seva teoria sobre el significat. Referència d'un terme és allò que el terme denota (o refereix) -concepte semblant al de denotaciˇ (encara que de vegades es diu que és allò que «designa»)-, mentre que sentit d'un terme és el mode com un terme es refereix a un objecte; concepte semblant al de designaciˇ (veure cita).

Dos termes poden tenir la mateixa referència, però distint sentit, pel fet de presentar-la sota un mode o aspecte distint; així, les expressions «l'autor del Quixot» i «el Manc de Lepant» tenen igual referent, perquè ambdues es refereixen a Cervantes, encara que presentant-ho sota diferent aspecte. Tota expressió nominal ha de tenir sentit, encara que no cal que sempre tingui un referent. Tenen sentit i referència noms com «2» (el primer nombre parell), o «Roma» (capital d'Itàlia); tenen pròpiament només sentit, sense referent real, noms com «centaure» (homes-cavall mitològics) o «Èdip» (fill de Lai i Jocasta, en la mitologia).

Els noms propis, dels que es diu que no designen, sinó que només denoten, tenen per a Frege no sols referència, sinó també sentit: el sentit que tenen per a qui els usa, que podria substituir-los per qualsevol altra expressió equivalent; així, «Brut» és «l'assassí de Cèsar». Quan es tracta d'enunciats, això és, la «idea» o el «pensament» (terminologia de Frege) és el sentit, mentre que la referència és el seu valor de veritat;, i així com el sentit d'un terme és la condició que l'objecte ha de satisfer per ser un referent del dit terme, així també, perquè un enunciat sigui vertader, ha d'haver-hi un estat de coses que satisfaci el seu sentit. D'aquí que es digui que entendre un enunciat sigui conèixer les seves condicions de veritat;.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.