Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

propietats emergents / resultants GEN.

Distinció que es fa en biologia per caracteritzar el fenomen de la vida. S'anomenen emergents aquelles propietats que no resulten predictibles a partir del previ coneixement dels constituents d'un fenomen determinat en procés de canvi. Són resultants les que sí que poden conèixer-se en aquestes condicions. De vegades s'ha dit que el vitalisme, en oposició al mecanicisme, sosté que la vida és un conjunt de propietats emergents, afirmació que rep el nom de emergentisme (veure text). No obstant això, l'emergentisme no té perquè tenir cap relació emb el vitalisme. De fet, des de posicions anti-vitalistes s'ha defensat l'emergentisme.

En l’actualitat, la concepció emergentista que durant la primera meitat del segle XX es va situar en l’àmbit de l’aparició de la vida, s’ha situat en l’àmbit de la reflexió sobre les relacions ment-cos. En aquest àmbit alguns filòsofs defensen una nova variant de l’emergentisme al sustentar que els fenòmens mentals són emergents pel que fa a l’organització biològica. D’entre aquests autors que defensen un materialisme emergentista destaquen M. Bunge (veure text), W. Sellars, L. Bertalanffy, Ch. Broad i, especialment,  J. Searle (veure text).

En aquest àmbit l'emergentisme es defineix a partir dels tres trets següents:

  1. Es defineix com a doctrina que defensa que la consciència procedeix de la matèria.

  2. Es manifesta que aquesta "emergència" no implica que la consciència procedent de la matèria sigui diferent d’aquesta. Es tracta simplement d’una nova organització de la mateixa matèria.

  3. No obstant aquesta continuïtat, la consciència apareix com una manera de ser o qualitat "nova" respecte de la matèria.

Veure també

superveniència

reduccionisme,

dualisme,

paral·lelisme psicofísic.

Enllaços externs:

Viquipèdia

Wikipedia

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.