FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

fet EPIST.

En general, les coses, les seves propietats o les seves relacions tal com són en la realitat, independentment de la interpretació humana. En principi, el terme no cal i el seu significat depèn d'allò a què s'oposi en un context determinat. Normalment s'entén que un «fet» és el que descriu un enunciat vertader, o la seva referència, o aquell estat de coses que fa vertader a un enunciat, sense que importi el grau de realitat que l'estat de coses pugui tenir (veure exemple).

En teoria de la ciència, el fet és el fenomen o succés singular que s'oposa a la teoria que es formula amb una llei: és l'objecte de què tracta la ciència, que no pretén sinó explicar els fets naturals. Segons el positivisme lògic els fets es determinen mitjançant «enunciats protocol·laris», o «enunciats de base» i, a partir d'ells, han d'establir-se les hipòtesi (veure text). Però aquest plantejament es critica en quant es creu que no és possible fonamentar la ciència en mers fets aïllats observats, sinó que, d'algun mode, el fet científic és ja una construcció teòrica o el resultat d'una conjectura o hipòtesi (veure text), i porten sempre una «càrrega de teoria».

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.