Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

escola d'Erlangen EPIST.

Escola desenvolupada al voltant de les universitats d'Erlangen i de Constanza centrada entorn de Wilhelm Kamlah i Paul Lorenzen (1915 - 1994) i (desenvolupada per Friedrich Kambartel y Oswald Schwemmer, entre d'altres) que sosté una teoria constructivista de la ciència i de l'ètica, basada en una metodologia constructivista, el lema fonamental de la qual és que «només entenem allò que podem construir». El que, per a aquest fi, es construeix és precisament una sintaxi racional, o una lògica, a manera de metallenguatge, l'objectiu de la qual és poder comprendre el nostre propi pensament i el nostre llenguatge ordinari.

El constructivisme pren com a punt de partida per a la seva re-construcció de les formulacions teòriques (dels llenguatges teòrics), la idea segons la qual tot saber científic apareix com un producte de les diferents competències humanes per a l'acció, és a dir, del "Lebenswelt" (món de la vida); dels problemes i relacions quotidianes.

Durant els anys 1970- 1980 va mantenir¡r una discussió amb el racionalisme crític de Popper i amb la pragmàtica transcendental de Habermas i Apel. De fet part del projecte d'una "pragmàtica universal" de Habermas coincideix en gran part amb el programa d'Erlangen.

El constructivisme d'Erlangen també s'ha aplicat a les anomenades ciències de la cultura i de la societat, on es centra en temes com els de la racionalitat teleològica (relació entre mitjans i fins), l'estructura de l'argumentació, els principis de la transubjectivitat i de la necessitat de la crítica, així com en la crítica i interpretació de la cultura. A més, considera possible fonamentar judicis de valor i proposicions morals, però no en un nivell abstracte o purament teòric, sinó en tant que tals judicis de valor o normes morals formen part dels sabers pràctics.

Veure constructivisme, construcció, constructe.
 
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.