criteri de certesa EPIST.

Expressió impròpia del que ha de anomenar-se criteri de veritat;. És la raó per la qual adoptem l'actitud subjectiva d'estar segurs de la veritat de quelcom. Un criteri de certesa és tan subjectivo com l'actitud psicològica, d'adhesió interna al que es considera vertader, que es refereix. Tradicionalment, sobretot a partir de la teoria de Descartes sobre les idees clares i distintes, l'evidencia és criteri de certesa; allò evident pot determinar-nos a acceptar com vertader un enunciat, però no constitueix de cap manera garantia suficient de la veritat objectiva d'aquest. Un criteri de veritat; adequat hauria de ser també criteri de certesa.

Per a la teoria del coneixement actual importa més fonamentar una teoria de la veritat -què volem dir quan afirmem que un enunciat és vertader- que esbrinar si, de fet, podem decidir si un enunciat concret és vertader; importa menys determinar un criteri subjectiu de certesa.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.