Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

disposició GEN.

En els seus diversos sentits, pot referir-se «a l'ordre del que té parts» (en grec *4V2,F4H, diáthesis), com diu Aristòtil, quan en la seva Metafísica (veure cita) analitza els principals termes filosòfics, o a una condició psíquica passatgera o permanent, sent en aquest cas l'hÓbit (en grec a>4H, hexis), o l'aptitud.

EPIST. Les propietats o qualitats de les coses, que només es manifesten si es donen determinades condicions. La solubilitat a l'aigua, per exemple, només es posa de manifest quan un cos és submergit a l'aigua; ho són també la conductivitat, la mal·leabilitat o la duresa, com a propietats físiques; la sinceritat o la magnanimitat com a propietats psíquiques, o el respecte o l'amor al proïsme com a qualitats morals. Un predicat o un terme disposicional és, per consegüent, un terme que descriu alguna d'aquestes qualitats o estats disposicionals. En filosofia de la ciència aquestes expressions ha suposat dificultats, d'una banda, per a l'afirmació, sostinguda inicialment per l'empirisme lògic que tot enunciat significatiu havia de traduir-se en quelcom directament referible a l'experiència immediata, o havia de ser verificable i, per l'altre, per a la discussió sobre si es tractava de termes teòrics o observacionals. Posteriorment s'ha distingit entre termes teòrics, disposicionals i observables. Karl R. Popper sosté, no obstant això, que tot terme universal és un predicat disposicional (veure text), amb la qual cosa, al seu entendre, desapareix la utilitat de la distinció te˛rico-observacional.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.