Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

verum ipsum factum GEN.

«La veritat és el fet». Lema epistemològic de Giambattista Vico, enunciat a la seva obra D'antiquissima italorum sapientia [L'antiquísima saviesa dels itàlics] (1710) i pres de Hobbes, que, en clara oposició a Descartes, proposa com a substitut del criteri de veritat de les idees clares i distintes. La veritat no és allò que s'ha intuït, sinó allò que la ment humana ha construït. AixÝ, els fets apareixen com a criteri de veritat. La ment, mentre es pensa a si mateixa, no es fa, per la qual cosa tampoc pot conèixer-se amb certesa. Amb aquesta teoria del coneixement, Vico, respecte de a la manera de conŔixer, assimila la ment humana a la divina. Déu és omniscient perquè ho ha creat tot. L'home sap en la mesura en què és constructor o faedor; per aquesta raˇ, només coneix allò que ell mateix fa; la resta, si de cas, només ho pensa. La certesa de les matemàtiques prové d'haver estat construïdes per la ment humana (un antecedent del constructivisme), mentre que la certesa de la física és menor, perquè el seu objecte no pot considerar-se fet per l'home. Aplicant aquest principi a la història, dóna d'ella una nova interpretació: la història és una ciència molt més certa que les de la natura, perquè els fets històrics són humans i, per tant, plenament comprensibles; el mateix que el dret, perquè l'home és el constructor de la societat civil. La idea que té Vico de la història com a ciència s'assembla a la que, posteriorment, amb Dilthey, s'aplicarà a les ciŔncies de l'esperit.

Veure termes relacionats.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.