Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

revolució 

(del llatí revolutio, gir, revolució, en el sentit de retorn a la situació primera) Terme que, en contextos tècnics de matemàtiques, per exemple, significa «gir», com en l'expressió «sòlid de revolució» (format per la rotació d'una figura plana entorn del seu eix); en astronomia es denomina «revolució» a l'òrbita d'un planeta al voltant d'un altre que roman fix, d'on correspon l'expressió de «revolucions de les esferes celests» de l'astronomia antiga, inclòs el títol de l'obra revolucionària de Copèrnic: De revolutionibus orbium coelestium (1543), o en mecÓnica (de cotxes, per exemple), fa referŔncia al n˙mero de "voltes" realitzades pel motor. En contextos generals, designa tot canvi brusc de situació i, especialment a partir del s. XVIII, interrupció d'una situació social o política establerta. Aplicada a altres àmbits diferents de l'original tècnic, va perdre el seu sentit etimològic de «volta» per adquirir un significat de «revolta», pres de les revolucions socials i polítiques.

EPIST. Aplicant aquest nou sentit a la ciència, representa un canvi dràstic en la teoria tradicional que implica desenvolupament científic. Autors francesos i anglesos del s. XVIII i començaments del XIX parlen amb freqüència de la important revolució atribuïble a Copèrnic o de la revolució en química propiciada per Lavoisier, o de les revoluciones científiques, en general, que contribueixen d'una manera especial al progrés de la ciència. A partir dels anys cinquanta del s. XX, els historiadors de la ciència Herbert Butterfield, Els orígens de la ciència moderna 1300-1800 (1949), i A. Rupert Hall, La revolució científica 1500-1800 (1954), donen per suposat que el concepte de «revolució científica» és ja una noció plenament admesa, i a partir de l'obra de Th. S. Kuhn, L'estructura de les revolucions científiques (1962), l'expressió es difon i discuteix àmpliament i s'aplica al fenomen, no rar en la història de la ciència, segons es considera ara, d'un canvi radical i un increment ràpid del coneixement científic, oposant-la a la idea d'un progrés gradual i acumulatiu, defensada, per exemple, per George Sarton cap a 1937. (veure text).

 

SOCIOL. Revolució, o procés revolucionari, és aquell canvi en la societat que suposa una alteració brusca i violenta de la situació establerta a fi de canviar l'autoritat i el règim. La intenció de modificar la situació mitjançant reformes socials distingeix una revolució (política) d'un mer «cop d'Estat». Agent de la revolució són les masses socials, o en terminologia marxista, la classe del proletariat (veure text).

En un sentit derivat del social s'aplica a canvis importants en grans àmbits de la cultura humana: es parla llavors de «revolució industrial», «revolució tecnològica», «revolució informàtica», etc.

Termes relacionats

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.