Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

esse est percipi EPIST.

(en llatí, «ser és ser percebut») Frase amb què l'empirista britànic George Berkeley resumeix la idea fonamental del seu empirisme idealista, que ell prefereix denominar immaterialisme: les coses existeixen només com a objectes percebuts, o fenòmens de consciència (veure text).

Veure fenomenisme.


George Berkeley: ser és ser percebut

Hi ha veritats tan òbvies i tan a l'abast de la ment humana que per veure-les l'home només necessita obrir els ulls. Tal em sembla que és aquesta que anunciaré i que considero d'importància suma, a saber: que tot el conjunt dels cels i la innumerable multitud d'éssers que poblen la terra, en una paraula, tots els cossos que componen la meravellosa estructura de l'univers, només tenen substància en una ment; el seu ser (esse) consisteix que siguin percebuts o coneguts. I per consegüent, en tant que no els percebem actualment, és a dir, mentre no existeixin en la meva ment o en la d'un altre esperit creat, una de dues: o no existeixen en absolut, o ben subsisteixen només a la ment d'un esperit etern; sent cosa del tot inintel·ligible i que implica l'absurd de l'abstracció l'atribuir a un qualsevol dels éssers o una part d'ells una existència independent de tot esperit.

Per convèncer-se d'això basta que el lector reflexioni i tracti de distingir en el seu propi pensament l'ésser d'una cosa sensible de la percepció d'ella.

__________________________________________________

Principis del coneixement humà, Introducció, III (Orbis, Barcelona 1985, p. 43).

Versió en castellà

George Berkeley: ser es ser percibido

Hay verdades tan obvias y tan al alcance de la mente humana que para verlas el hombre sólo necesita abrir los ojos. Tal me parece que es ésta que voy a anunciar y que considero de importancia suma, a saber: que todo el conjunto de los cielos y la innumerable muchedumbre de seres que pueblan la tierra, en una palabra, todos los cuerpos que componen la maravillosa estructura del universo, sólo tienen sustancia en una mente; su ser (esse) consiste en que sean percibidos o conocidos. Y por consiguiente, en tanto que no los percibamos actualmente, es decir, mientras no existan en mi mente o en la de otro espíritu creado, una de dos: o no existen en absoluto, o bien subsisten sólo en la mente de un espíritu eterno; siendo cosa del todo ininteligible y que implica el absurdo de la abstracción el atribuir a uno cualquiera de los seres o una parte de ellos una existencia independiente de todo espíritu.

Para convencerse de ello basta que el lector reflexione y trate de distinguir en su propio pensamiento el ser de una cosa sensible de la percepción de ella.

__________________________________________________

Principios del conocimiento humano, Introducción, III (Orbis, Barcelona 1985, p. 43).

 

 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.