Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

idees innates HIST.

Idees amb les que es neix, en expressió de Descartes, qui en la seva teoria de les idees les distingeix de les adventícies i les factícies. Són, per exemple, segons aquest autor, les idees de «Déu», «substància», «existència», «extensió», «causa», però no presenta com a exemples -com fa Locke quan les critica- principis universals teòrics, com «és impossible que la mateixa cosa sigui i no sigui», ni pràctics, com «feix com vulguis que es faci amb tu». Tot i amb això proposoa que algunes lleis de la mecànica i de la res extensa també són idees innates (Meditacions III). Les idees innates, afirma Descartes, no s’adquireixen per cap tipus de experiència sensorial, sinó que o estan enregistrades en l’esperit o no són més que un desenvolupament de la pròpia capacitat de pensar. Descartes parla de l’origen d’aquestes idees confusament: alhora que les denomina «nascudes amb mi», o simplement «innates», diu d’elles també que no són una altra cosa que la mateixa «facultat de pensar» (veure cita).

Potser pugui interpretar-se que, respecte d’elles, l’experiència, que les suscita, sigui només l’ocasió que la ment recull atura, basada únicament en la seva pròpia potencialitat, pensar-les com a idees clares i distintes, sense necessitat alguna de que l’experiència les confirmi. El gran argument de l’innatisme ha estat sempre la dificultat d’explicar com determinats conceptes -el d’igualtat, posava per exemple Plató- poden sorgir de l’experiència. La independència de l’experiència els atribueix un valor epistemològic a priori: són conceptes o principis a ‘priori’ no adquirits per l’experiència, i independents d’ella, i que són necessaris per establir els fonaments de tot el procés del coneixement, en l’ordre teòric i en el pràctic.

L’existència d’idees i principis innats va ser durament criticada per Locke (veure text), en el seu Assaig sobre l’enteniment humà (1690), que enfront d’elles aixeca el principi empirista de «res hi ha en l’enteniment que abans no hagi estat en els sentits».

El primer a proposar la necessitat de coneixements no adquirits, i per consegüent innats d’algun mode, va ser Plató amb la seva teoria de les idees o de les formes separades, o dels dos móns (el de les idees i el de les coses) units pel punt de contacte de l’ànima humana que participa de les idees per quant les coneix des de sempre. A Plató, el van seguir els neoplatònics, tant el corrent neoplatònic inicial com el cristià de sant Agustí (amb la seva doctrina de la il·luminació interior), i el traductor i comentador dels escrits platònics i neoplatònics, i fundador de l’Acadèmia de Florència, Marsilio Ficino (1433-1499). Leibniz, que va admetre el plantejament general de Descartes sobre les idees innates, va afegir la necessitat de conèixer, també com innats, alguns principis bàsics per fonamentar la deducció i va establir explícitament que alguns conceptes a ‘priori’ són innats. Contra el llibre i les opinions de Locke, precisament, va escriure Nous assajos sobre l’enteniment humà (pòstum, 1765), on insisteix fonamentalment que l’absència de consciència d’aquestes idees no és argument en contra del caràcter innat de les idees. Hume, en tractar de l’origen de les idees, nega planerament la possibilitat que una idea no sigui còpia d’una impressió (veure text). La discussió entre racionalisme i empirisme va induir a Kant a una nova fonamentació d’idees tals com substància i causalitat, considerades per ell com a conceptes a ‘priori’, encara que de cap manera innats, de l’enteniment humà. En l’actualitat, el lingüista Noam Chomsky defensa un cert innatisme d’una estructura profunda del llenguatge, que és el fonament d’on parteix el nen per aprendre de l’experiència regles de transformació que li permetin projectar aquella estructura profunda en l’estructura superficial del llenguatge que aprèn. Altres autors, com Steven Pinker, per exemple, en l’estela de Chomsky defensen punts de vista semblants i critiquen la noció de tabula rasa -contrària a les idees innates-, defensant més aviat les posicions cartesianes d’un cert innatisme, per bé que interpretat a la llum de les teories evolucionistes.

 


 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.