Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

convencionalisme EPIST.

En general, és el punt de vista segons el qual la veritat no consisteix més que en una convenció, en una selecció arbitrària, encara que raonable, d'axiomes i principis. De manera més específica, és el punt de vista en filosofia de la ciència sostingut per H. Poincaré, per a qui «la ciència consisteix només en convencions», i les lleis científiques no són més que convencions o definicions disfressades, per la qual cosa unes i altres res tenen a veure amb la veritat sinó només amb el consens, la utilitat, la conveniència o la comoditat.

El convencionalisme apareix com una versió del positivisme del s. XIX -Henri Poincaré (1854-1912) és el seu fundador, però són també convencionalistes Pierre Duhem (1861-1916), investigador de la història de la ciència, i Edouard Le Roy (1870-1954), matemàtic i filòsof difusor de les idees de Bergson- i manté una posició epistemològica molt pròxima a l'instrumentalisme d'Ernst Mach i John Dewey. Poincaré va arribar al convencionalisme a través de les matemàtiques: la recent aparició de les geometries no euclídeas de G.F.B. Riemann (1826-1866) i de N.I. Lobachevski (1792-1856) permetia interpretar la veritat matemàtica no com una estructura mental en sentit kantià, sinó com una lliure creació o invenció de la ment humana. Il·lustrativa respecte d'això és la coneguda frase de Poincaré: «la suma dels angles en un triangle equival a dos rectes en la geometria d'Euclides, menor a dos rectes en la geometria de Lobachevski i més gran que dos angles rectes en la de Riemann»; amb ella divulgava el caràcter convencional de la geometria, insistint que no tenia sentit plantejar la pregunta de si la geometria euclídea, per exemple, és vertadera; pel cap alt pot dir-se que és més convenient que una altra.

Poincaré va estendre el convencionalisme de la geometria a la mecànica de Newton, sostenint que, a causa del seu caràcter de meres definicions, les lleis newtonianes del moviment tindrien una validesa immutable. (De fet, partir del canvi de perspectiva que va suposar l'aparició de la teoria de la relativitat especial, en els anys 1904-1906, la validesa universal de les lleis del moviment newtonianes es limita a cossos no sotmesos a velocitats pròximes a la de la llum o a camps gravitacionals gaire intensos, per la qual cosa ja no va poder sostenir-se la validesa universal d'aquelles lleis, que Poincaré va voler interpretar de mode convencional). El convencionalisme de Poincaré, exagerat per les extralimitacions de Le Roy, es va mantenir per a la geometria i la mecànica, però no per a les ciències de la natura en general.

Una versió radical del convencionalisme va ser defensada pel lògic i filòsof polonès Kazimierz Ajdukiewicz.

FIL. LLENG. El convencionalisme és, també, un corrent de la filosofia del llenguatge que defensa l'arbitrarietat de les paraules, és a dir, que defensa la independència del significant i del significat i llur arbitrarietat. Un exemple d'això és la concepció lingüística de Ferdinand de Saussure. Per altra part, ja des de l'antiguitat alguns filòsofs grecs, especialment alguns sofistes, defensaven ja el caràcter convencional del llenguatge, és a dir, que no existeix cap vincle necessari entre la paraula, el pensament i el món.

Veure també nominalisme.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.