Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

esquema HIST./ PSICOL.

(del grec skhéma, forma o figura) En el seu significat grec originari aquest terme va ser especialment utilitzat pels atomistes antics, que consideraven que els àtoms no difereixen entre si per la seva qualitat, sinó pel seu ordre i, especialment pel seu esquema o forma. Aristòtil va utilitzar aquest terme per designar les diverses «figures» del sil·logisme.

En general, la noció d'esquema suposa un procediment de què disposa tot concepte, abstracte per pròpia natura, per poder ser aplicat a un objecte sensible. Així com el concepte de «cadira», per exemple, pot aplicar-se a multitud d'objectes diversos dels quals es capta una imatge sensible d'acord amb el concepte de cadira, d'igual manera, segons Kant, els conceptes transcendentals de l'enteniment, les categories, han de disposar d'un procediment semblant, realitzat per la imaginaciˇ, a fi de poder ser aplicats, abstractes i a ‘priori' com són, a la multitud d'objectes que es pensen sota una mateixa categoria, posem per cas, la de «substància». Kant anomena a aquest procediment general esquematisme. AixÝ, entre la categoria «substància» i tot objecte susceptible de ser substància, la imaginació estÚn el pont de l'esquema, que consisteix en una regla d'aplicació de la categoria «substància» a tot fenomen que es percebi com «permanència d'allò real en el temps»; si es tracta de la categoria «causa i efecte», la regla -l'esquema- consisteix en l'aplicació d'aquesta categoria a tot parell de fenòmens que es concebin com «successió d'allò divers, sotmesa a una regla», etc. (veure text). D'aquesta manera els esquemes transcendentals són, segons Kant, representacions mitjanceres entre la sensibilitat i l'enteniment, que permeten l'aplicació de les categories als fenòmens i, per tant, la formació de l'experiència sensible a partir de les categories. Atès que les esmentades representacions mitjanceres són pures (sense barreja de contingut empíric), els esquemes kantians no són imatges, sinó determinacions a priori del temps segons regles.

PSICOL. En la teoria psicològica de Piaget, els esquemes són les estructures cognoscitives o mentals, la successió de les quals va configurant el desenvolupament de la intel·ligència en el nen. És una manera d'organitzar la conducta i defineix l'esquema com una acció repetible i generalitzable. La manera d'agafar un xumet, per exemple, suposa un esquema, perquè és la mateixa manera repetible i generalitzable que el nen petit utilitzarà per agafar, posem per cas, un llapis.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.