veritat, teoria de la redundància EPIST.

Afirmació, més que teoria, amb la que es defensa el punt de vista que «veritat» o «vertader» no afegeix res a la simple asseveració d’un enunciat, per la qual cosa tota teoria sobre la veritat, i el mateix fet de sostenir que un enunciat és vertader, és redundant. Qui digui «és veritat que ara fa bon temps» no diu ni més menys que «ara fa bon temps». Es percep, si de cas, en la primera afirmació un cert èmfasi, que és la propietat atribuïble, en el millor dels casos, a l’afirmació que quelcom és veritat. Així, per exemple, per a F.P. Ramsey, dir que «és veritat que “la neu és blanca”» és sinònim de dir, amb èmfasi, simplement que «la neu és blanca».

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.