terme EPIST.

Genèricament equival a vocable, paraula. En filosofia del llenguatge, és l'expressió lingüística d'un concepte. En lògica de predicats, són els elements categoremàtics d'un enunciat; reben el nom de subjecte i predicat. En l'esquema «S és P», «S» és el subjecte i «P» el predicat. Així, en «no tots els gats cacen ratolins» és terme subjecte l'expressió lingüística «els gats», mentre que «cacen ratolins» o el seu equivalent «animals que cacen ratolins» és el terme predicat.

Una classificació tradicional divideix els termes en:

• unívocs,
• equívocs i
• anàlegs.

-Terme unívoc és aquell que s'entén sempre sota aquesta definició o mateix significat (veure exemple);

- terme equívoc és el que s'entén amb significats o definicions diferents i s'aplica a coses i objectes diferents (veure exemple), i

- terme anàleg és aquell que s'aplica a diverses coses amb un sentit parcialment distint (veure exemple).

Una de les divisions fonamentals dels termes és aquella que distingeix entre singular i universal. Un terme singular esmenta un individu o un objecte, i un terme universal esmenta una classe d'individus o coses; es considera problemàtic, no obstant això, determinar a quins tipus de coses podem donar el nom d'individu o objecte. Els termes poden ser també contraris o contradictoris. Dos termes són contraris si no poden afirmar-se alhora d'un mateix objecte, com «bo» i «dolent», «interessant» i «avorrit», però és possible que una cosa no sigui ni una cosa ni l'altra. En canvi, dos termes són contradictoris quan a un objecte se li aplica un dels dos termes, però no l'altre i forçosament l'un o l'altre, perquè els dos termes comprenen tot el camp a què s'apliquen: així, «possible» i «impossible», o «vertader» i «fals» són termes contradictoris.

Distinció important en filosofia de la ciència és la de teòric/observacional, i primitiu/derivat.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.