credo quia absurdum HIST.

«Crec perquè és absurd», frase que s’atribueix a Quinto Septimi Florente Tertul·lià (ca.160-220), escriptor cristià de Cartago, en l’Àfrica proconsular, que es va adherir a la secta rigorista dels montanistes, i que finalment va trencar amb l’església catòlica; va ser, a més a més, un dels primers apologetes. Sol interpretar-se com a expressió paradoxal d’algú que està disposat a acceptar la fe fins i tot percebent la seva irracionalitat, o precisament perquè percep el seu caràcter absurd -de misteri- per a la raó. La frase només està basada en un text del De Carne Christi (5, 4), i repeteix idees de sant Pau: «el que per al món és neci, ho va triar Déu per avergonyir als savis» (1 Cor 1, 27; veure text).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. FiloXarxa 2004 Conceptes i textos filosòfics Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu. Construcció i disseny del web i traducció de textos al català: Jordi Cortés Morató