Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

judici moral ÈTIC.

Genèricament, els judicis que s’emeten des d’un punt de vista moral, o amb els que s’expressa el dictamen moral, o la valoració moral, sobre les persones, les seves accions, omissions, motivacions, etc.

Emetem judicis morals quan jutgem si una persona ha actuat conforme al seu deure, o no, o si una acció és o no és moralment correcta, o si els motius per actuar són o no correctes. Es distingeix entre judicis d’obligació moral o judicis deòntics, i judicis morals de valor (veure cita). Els primers tenen per objecte accions i omissions, mentre que els segons tenen per objecte persones, decisions, motius, etc.

Els fonamentals són, segons sembla, els judicis que expressen obligacions morals, o judicis deòntics, ja que l’ètica és, primer que res, una praxis i la moral es refereix primàriament a les actuacions; ara bé, la persona que actua moralment és objecte de valoració moral: d’ella fem judicis morals. «Deu o no deu» ser refereix, primer que res, a l’actuació; en conseqüència, l’actuació que és conforme a deure, és «bona» i la que no ho és, és «dolenta». Valorem si una actuació és bona o dolenta mitjançant judicis morals i, al seu torn, aquests han de fundar-se en criteris morals, o teories ètiques.

Veure enunciats deòntics.


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.