Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

sentiment estètic EST.

En sentit genèric, la sensació de grat que produeix la contemplació d’un objecte bell. En sentit estricte, i atenint-nos a l’origen històric de l’expressió, la manera com la filosofia alemanya del s. XVIII explica l’objecte propi de l’estètica: l’emoció estètica, o percepció d’allò bell, o la manera com es contempla allò bell.

A.G. Baumgarten, fundador de l’estètica, inicia la sèrie d’autors que fan del sentiment subjectiu causat per la contemplació d’un objecte bell el fonament mateix de l’estètica, que no es recolza ara, com en el platonisme i el racionalisme en general, en una participació per l’objecte d’una Bellesa o una perfecció ideal i exterior a l’objecte; si de cas, és el coneixement fosc d’una perfecció. L’estètica es torna autònoma, i el sentiment estètic, que és certament percepció sensible, no es confon amb el coneixement i va sempre unit a una satisfacció o plaer. La bellesa se sent més que s’entén. Kant, afegeix al sentiment subjectiu la necessitat que aporta el «gust», la capacitat de jutjar allò bell, o el «judici del gust», l’enunciat que pronunciem mentalment en considerar que quelcom és bell. Per a Kant, l’estètica no és una ciència, perquè només hi ha ciència del que és coneixement, i el gust estètic és un «estat d’esperit» que es correspon amb el «lliure joc» de imaginació i enteniment, no sent la bellesa, si es prescindeix del sentiment, res en si.

 


Veure experiència estètica.

 

Bibliografia

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.