Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Brentano, Franz (1838-1917) HIST. `brentano.wav', `play"]

Fil˛sof i psic˛leg alemany, nascut a Marienberg bei Poppard (Prússia renana), professor a la universitat de Würzburg fins que, el 1873, abandona el càrrec, el sacerdoci i el catolicisme per oposar-se a la infal·libilitat del papa, declarada dogma de fe el 1870. Posteriorment ensenya a Viena, on exerceix una notable influència sobre els seus alumnes Alexius Meinong i Edmund Husserl, entre altres. Retirat de l'ensenyament, viu a Florència i, a causa de la segona guerra mundial, es trasllada a Zuric, on mor.

Els seus ensenyaments i investigacions s'orienten a una reinterpretació crítica d'Aristòtil (havia estudiat amb Trendelenburg, patrocinador d'una volta a l'Estagirita) i amb ella de la filosofia escolàstica.

D'aquesta pren la seva principal aportació a la història de la filosofia: el concepte d'intencionalitat, que serà fonamental per a la fenomenologia de Husserl. Segons Brentano, només all˛ psíquic és intencional, això és, posa en relació la consciència amb un objecte. Aquesta anomenada «tesi de Brentano», que fa de la intencionalitat la característica d'allò psíquic, permet entendre d'una manera positiva, a diferència del que no aconseguia la psicologia d'aquella època, els fenòmens de consciència que Brentano distingeix en:

Tot fenomen de consciència és o una representació de quelcom, que no forçosament ha de ser un objecte exterior, o un judici sobre quelcom. Els judicis o són teòrics, i es refereixen a la veritat i falsedat de les representacions (judicis pròpiament dits), i el seu criteri és l'evidencia i d'ells tracta l'epistemologia i la lògica; o són pràctics, i es refereixen a la bondat o a la maldat, la correcció o incorrecció, a l'amor i a l'odi (fenòmens emotius), i el seu criteri és la «preferència», la valoració, o «el millor», i d'ells tracta l'ètica.

A l'estudi de la intencionalitat de la consciència l'anomena psicologia descriptiva o fenomenologia descriptiva. D'ella tracta sobretot en la seva obra principal La psicologia des d'un punt de vista empíric (1875). De l'ètica tracta en L'origen del coneixement moral (1889). Altres obres destacables són: La psicologia d'Aristòtil (1867); Sobre les raons del descoratjament en la filosofia (1874) i Aristòtil i la seva visió del món (1911).


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.