Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

creació GEN.

(del llatí creatio, de creare, engendrar, produir, crear) Genèricament, en l'àmbit de moltes religions, producció del món a partir d'un estat anterior que es transforma per acció d'una divinitat. En les religions de tradició judeocristiana, la producció del món per un Déu únic a partir del no res (ex nihilo), que a més a més conserva o manté en el seu ser allò que ha creat (veure cita). En ambdós casos, s'aplica tant a l'activitat creadora com al conjunt del que crea.

Filosòficament la «creació» adopta diversos sentits; els principals són els següents:

1) Com a producció ex nihilo: en la filosofia patrística, la filosofia escolàstica i la filosofia cristiana en general. La creença en una producció des del no-res sorgeix en la tradició cristiana cap al s. II, quan els apologistes s'oposen al dualisme gn˛stic i a la idea de l'eternitat del món de la filosofia pagana. Aquest sentit de creació s'oposa a tota postura dualista, panteista o emanatista.

2) Com a producció per emanació: és la versió pròpia dels gn˛stics i del neoplatonisme. De l'U emana, segons Plotí la Intel·ligència o logos i d'ella l'ànima del món i la matèria; les teories emanantistes són també panteistes. L' hinduisme i el bramanisme són també emanantistes.

En el sentit considerat ortodox de la paraula (el 1r), la creació no impedeix una vertadera causalitat en el que s'anomena causes segones, és a dir, la causalitat pròpia de les coses creades, de forma que el món físic pot considerar-se un sistema tancat autònom, i no exigeix una producció de tot allò existent tal que exclogui els processos evolutius (veure creacionisme).

No obstant això, es tracta d'un concepte pròpiament religiós, que resulta incomprensible a la raó humana, per a la qual regeix el principi presocràtic segons el qual del no-res no pot procedeir res (veure cita). Kant va posar en relleu, en la seva primera antin˛mia que a la raó humana li és impossible decidir la qüestió de si el món té o no té un començament en el temps (veure cita).


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.