Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Condorcet, marquès de (1743-1794) HIST. `condorce.wav', `play"]

Científic, filòsof i polític, de nom Jean-Antoine Marie Nicolas Caritat, va néixer a Ribemont, Picardia (França), de família aristòcrata i va ser educat al col·legi jesuïta de Navarre. S'interessà per les matemàtiques i per la filosofia, va travar coneixement amb els philosophes i col·laborà en la redacció de l'Enciclopèdia. Als vint-i-cinc anys va ser escollit membre (1769) de l'Acadèmia de Ciències i, més tard, el seu secretari permanent. Col·laboàa amb el fisiòcrata Robert Jacques Turgot, ministre d'hisenda, es va interessar pels problemes econòmics des d'una perspectiva liberal, i per les repercussions a Europa de la independència americana, i va oferir casa seva com «saló» per a reunions d'il·lustrats. Es va deixar atreure cada cop més per les idees revolucionàries i va ser l'únic dels il·lustrats que va participar activament en la Revolució Francesa. Va redactar un projecte de constitució girondina, que finalment va ser descartat -en part per no haver votat a favor de l'execució de Lluís XVI- i substituït pel dels muntanyesos o jacobins; va haver de fugir a causa de les crítiques que va dirigir a aquests.

Va passar els últims mesos de la seva vida tancat a París, on, en una pensió i sense disposar de documents, va redactar Esbós d'un quadre històric sobre els progressos de l'esperit humà, obra per la qual ha passat a la història de la filosofia, publicada pòstumament (1795) i destinada en principi a ser una obra major. En ella interpreta la història de la humanitat, que divideix en deu períodes, com un vertader progrés humà lineal, tant en l'specte material com en el moral, que avança a manera d'un alliberament progressiu i que descansa en la convicció de la «indefinida perfectibilitat de l'espècie humana» En traçar la història des de l'antiguitat, dedica especial atenció a la invenció de la impremta com a difusora imparable de cultura i coneixements, que permet la revolució científica del s. XVII, període que comprèn la vuitena època, i que desemboca en el triomf de la raó en l'època il·lustrada, la novena. Davant la desena època, el futur, s'obre el progrés indefinit de la humanitat, basat en el desenvolupament de les ciències. El progrés és primer que res propietat de l'esperit, basat en la igualtat, la llibertat i la desaparició dels prejudicis, que després s'estén a la indústria i al benestar al terreny pràctic i el moral. Per evitar els obstacles que s'oposen al progrés, reclama una legislació sàvia dirigida al bé comú, un ensenyament lliure de prejudicis, sense el qual no podria haver-hi llibertat, justícia, racionalitat o progrés moral, l'ús de mitjans tècnics en l'ensenyament y el desenvolupament d'un llenguatge universal.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.