Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Barthes, Roland (1915-1980) HIST. `barthes.wav', `play"]

Escriptor, crític i filòsof francès, natural de Cherbourg. Després d'ensenyar a Bucarest i Alexandria, va ser professor de l' École d'Hautes Études i del Collège de France, a París. És conegut, sobretot, per aplicar l'estructuralisme a la semiòtica. Recolzant-se en la teoria dels signes de F. de Saussure, intenta una interpretació crítica de la societat moderna. El seu mètode d'investigació pot considerar-se interdisciplinar, ja que recorre tant a l'antropologia i a la psicoanàlisi, com a la lingüística i a la sociologia, per estudiar tot signe que apareix en la societat. Parteix del supòsit que tots els productes que aquesta ofereix -rituals, convencions, gestos, imatges, música, fotografia, cinema, moda, etc.- poden considerar-se com «signes», lingüístics o translingüístics, que estableixen relacions d'estructura entre si i que obeeixen a codis ocults de diversos sistemes de discurs amb què s'expressa l'inconscient humà que, junt amb el discurs pròpiament lingüístic, constitueixen un sistema de llenguatge únic. El que importa, per comprendre la societat, no són les coses que aquesta fa o diu, sinó les relacions que les coses ocultament estableixen entre si.

En la seva tasca com a crític literari desenvolupa els mateixos principis: la literatura té la mateixa problemàtica que el llenguatge. El crític, i d'alguna forma el lector, desvela en un llenguatge de la seva època, que obeeix a un sistema amb codis propis, el sistema i el codi a què pertanyen l'autor i la seva obra.

Es va interessar per tots els mitjans de comunicació de masses, aplicant a articles periodístics, fotos de revistes, pel·lícules, música, etc., els mateixos criteris d'interpretació; és en la comunicació on es veu amb més gran claredat que els sistemes de signes obeeixen a estructures i que els codis són anteriors al missatge, independents d'ell i de l'emissor. En Sistema de la moda (1967) estudia el vestit com a mitjà de comunicació, analitzant les fotografies de dues revistes publicades durant un any.

En la seva última fase postestructuralista, que inicia a partir de l'imperi dels signes (1970), S/z (1970), Roland Barthes per Roland Barthes (1975) i Fragments del discurs d'un amant (1977), Barthes redefineix la semiòtica com una feina de «deconstrucció» del llenguatge, en quant expressa aquest l'estructura del poder, en posicions pròximes a Derrida i Foucault.

Obres
 
Enllaços
 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.