Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

bé comú ÉTIC. / SOCIOL.

Traducció de l'expressió llatina bonum commune, utilitzada sobretot per Tomàs d'Aquino (veure cita), amb la que es designava l'orientació o objectiu social de tota llei. El concepte, no obstant això, prové de la filosofia de Plató i Aristòtil, i especialment de la de Ciceró. Tant Plató (veure cita) com a Aristòtil subordinen el bé privat al bé comú i públic, i aquest últim autor posa en el bé comú la característica definitòria del «bon govern» o de la forma correcta de govern (veure text). Els autors de l'Edat Mitjana es referien també a la utilitat pública, amb expressió presa de la utilitas rei publicae, de Ciceró. En tots aquests casos, el «ben comú», l'«interès comú» o la «utilitat pública» no s'identifiquen amb la suma dels béns particulars dels individus, sinó que, sempre i en tot cas, el bé comú de la societat és superior i a ell ha de subordinar-se el bé particular dels individus, i ambdós es presenten en una mena de difícil equilibri que el govern just ha de proposar-se com a finalitat i objectiu.

No obstant això, el bé comú s'ordena, d'alguna manera, al bé dels individus particulars, ja que no pot existir sense el bé de les persones individuals. Però, en la forma concreta de definir aquesta relació entre ben comú i bé de les persones, entren en consideració les circumstàncies històriques del desenvolupament de la cultura i de la societat. Fins a l'Edat Mitjana, domina una perspectiva que pot denominar-se holista de la societat, amb predomini del tot sobre les parts. A partir de la filosofia moderna i, en concret, del liberalisme polític que s'inicia amb l'empirisme anglès, es manté el concepte de ben comú, però es destaquen ja els aspectes econòmics d'aquest, fundats en el dret «natural» a la propietat privada; es parla llavors, preferentment, d'«interès general», noció més lligada al context socioeconòmic de l'època, que de ben comú, amb major context ètic i metafísic. Els mateixos principis del càlcul utilitarista són una manera concreta de procurar solució a la tensió que es cregui entre interès general i ben privat. La convicció creixent des de l'època moderna que els drets de l'home són inalienables i inviolables ha fet que, en el moment actual, no pugui defensar-se una idea de ben comú -ja sigui amb el nom de lliure concurrència, benestar públic, prosperitat pública o interès públic- que no tingui en compte determinat drets individuals de la persona, com la justícia i la llibertat, i ha de dir-se que el bé comú només pot prevaler sobre el bé particular en determinats aspectes i que aquell, en general, ha de tendir a promoure aquest.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.