Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

evolució cultural GEN.


Canvi gradual de la cultura humana des dels seus orígens. Ara bé, ja que no és possible determinar un únic origen de les diverses formes culturals, aquest terme és molt ambigu, i en la mesura que pogués pressuposar un desenvolupament ordenat i dirigit, mancaria d’autèntica base racional. No obstant això, tenint en compte l’esmentada ambigüitat, aquesta noció forma part de la teoria de la història i de la filosofia de la cultura. En aquest sentit, s’han establert unes etapes bàsiques marcades per canvis revolucionaris, com el pas del nomadisme al sedentarisme de l’anomenada revolució neolítica, o el de la societat agrària i manufacturera a la industrial i tecnificada. Aquest canvi ha estat molt diferent, tant en la rapidesa com en la direcció, en les diverses societats humanes i ha comportat transmutacions de les formes de vida, productes tècnics i artístics, institucions, etc. Algunes teories, com el marxisme, per exemple, han intentat establir els mecanismes i les lleis de l’evolució cultural. Marx la interpretava com a fruit dels canvis en els modus de producció que ocasionen els subsegüents canvis ideològics i culturals. En l’àmbit de l’antropologia cultural, l’evolució cultural és el tema d’estudi dels etnòlegs de l’escola de l’evolucionisme cultural.

Una interpretació ideològica del darwinisme biològic aplicat a la societat va engendrar l’anomenat darwinisme social, que va ser un intent de justificar les desigualtats socials partint d’uns suposats fonaments biològics.

Actualment, i a partir dels desenvolupaments de la sociobiologia i de la moderna genètica, s’estudia el fenomen de l’evolució cultural (i de la transmissió cultural) com un aspecte més de tot procés evolutiu: veure mem. No obstant això, el mateix Richard Dawkins, creador del primer esbós de la teoria dels mems, assenyala que:

«Si som respectuosos i puristes en l’ús de les paraules, l’«evolució» cultural no és evolució de cap manera, encara que pot haver-hi prou en comú entre ambdues com per justificar alguna comparació dels seus principis»

Richard Dawkins, El rellotger cec.
 
Per altra part, sovint, comparant l’evolució biològica i l’evolució cultural, es diu que, mentre que l’evolució dels éssers vius està regida pel darwinisme, l’evolució cultural segueix les pautes de l’evolució lamarckiana. Però alguns autors, com Daniel Dennett, per exemple, han assenyalat que aquesta afirmació tòpica no és realment vàlida. Cap forma d’evolució no segueix les pautes del lamarckisme i sí, en canvi, segueix estant dirigida per les lleis darwinianes, que són neutrals respecte del substrat, és a dir, que no es refereixen solament a gens i éssers vius; es refereixen a l’efecte de la replicació diferencial amb mutació que es dona en qualsevol lloc on es produeixi tal replicació, tan si es repliquen (reprodueixen) éssers vius, com si es repliquen gens o mems o qualsevol entitat capaç de replicar-se.

 


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.