Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

mitjans i fins ÉTIC

Temàtica ètica sobre la bondat o maldat moral dels mitjans que es trien per obtenir els fins proposats. Es parteix de la concepció aristotèlica de què tota acció humana es du a terme amb mires a un fi; el fi és el que es desitja i el que es du a terme, o una conseqüència d’això, és el mitjà amb que s’obté el fi. Tota acció -feta per un subjecte psíquicament sa- és finalista o teleològicament orientada. La racionalitat practica imposa que els mitjans siguin proporcionats i adequats als fins; l’ètica, a més a més, imposa que siguin honestos. Per a Aristòtil, la bondat dels mitjans depèn de la seva ordenació a la bondat necessària del fi últim, que és la felicitat humana, respecte del qual l’home no és lliure.

Per a l’ètica actual, hi ha pluralitat de fins i l’home tria lliurement els seus fins últims. L’adequació dels mitjans al fi no pot entendre’s merament des d’una racionalitat instrumental, a saber, la que considera que allò essencial és la consecució del fi, donant per suposat i admès que «el fi justifica els mitjans», sinó que cal reflexionar sobre la seva moralitat, jutjant des de la situació concreta en què s’actua i d’acord amb les normes morals comunament acceptades.

Un dels principis morals definitivament admesos, en termes generals, per la humanitat és la «inviolabilitat de la persona humana». Principi kantià per excel·lència (veure cita), obliga a no imposar als altres sacrificis o privacions que no siguin per al seu propi bé, és a dir, a no tractar als altres com mitjans o instruments; cada persona humana ha de ser vista -per ella mateixa i pels altres- com un fi en si mateixa. El conjunt de normes que regeixen entre persones així considerades configura, per a Kant, el regne dels fins (veure text). A això mateix està obligat l’Estat, respecte dels ciutadans o respecte dels altres estats, sobretot en aquelles ocasions confuses i problemàtiques en què intervenen la denominada raó d’Estat i els conflictes entre nacions.

 


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.