apologistes HIST.

Autors (o els seus escrits) que, en el s. II, defensen i justifiquen el cristianisme contra els atacs dels filòsofs del món grecoromà. En el món grec, els apologistes més coneguts són Quadrat, Justí, Tacià, Atenàgores, Teòfil d'Antioquia, Melitó de Sardes, l’epístola a Diognet (identificada amb l'Apologia que el bisbe Quadrat presentà a l'emperador Adrià en la qual es presenta una ànima pagana que reflexiona sobre la religió cristiana).
 
En el món llatí, Minucio Fèlix i Tertul·lià. Recorren preferentment a l’apologia, en grec defensa, i de vegades al diàleg. Es proposen justificar racionalment el cristianisme com a única opció vertadera entre les diverses religions. Minucio Fèlix, per exemple, escriví l'Octavius, un diàleg, d’entonació i d’estil ciceronià, en el qual és defensat el cristianisme contra les acusacions paganes, però és més important l'Apologeticum de Tertul·lià.
 
Amb els apologistes comença un interès cada cop més gran per la filosofia, que acabarà incorporant a la fe religiosa la cultura ambiental pagana, i que representa el naixement del que s’anomenarà filosofia cristiana. Se’ls inclou genèricament entre els pares de l'Església.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.