Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

dreta i esquerra hegeliana HIST.

Escissió entre els membres de l'escola hegeliana, ocorreguda a Alemanya després de la mort de Hegel (a la fi de 1831). Les dissensions s'inicien ja en vida de Hegel per divergències en la resposta a la pregunta de si el sistema hegelià era o no compatible amb la fe cristiana. Però és pròpiament a partir de la publicació, el 1835-1836, de Vida de Jesús, de David F. Strauss, quan comença a parlar-se obertament d'una esquerra i una dreta hegelianes. Strauss divideix als partidaris de Hegel en dreta i esquerra, a la manera usual com es distribueixen els polítics en un parlament (en aquella Ŕpoca, al parlament francès).

Els hegelians de dreta, també anomenats «vells hegelians», afirmaven la compatibilitat entre cristianisme i idealisme hegelià i donaven del sistema una interpretació espiritualista, aprofitant a més a més la seva filosofia per apuntalar diversos dogmes cristians. Mantenien també una postura políticament conservadora, basada en el principi que «tot allò real és racional». Membres importants de la dreta van ser K.F. Göschel (1781-1861), que escriu Sobre les proves de la immortalitat de l'ànima a la llum de la filosofia especulativa (1835); K. Conradi (1784-1849), que escriu Immortalitat i vida eterna (1837); K. Fischer (1824-1907), autor d'Història de la filosofia moderna (1854-1907), d'inspiració hegeliana, i K. F. Rosenkranz (1805-1879), inicialment seguidor de Schleiermacher i després biògraf de Hegel, encara que per a alguns és el clar protagonista del «centre hegelià».

Els hegelians d'esquerra, també anomenats «joves hegelians», rebutjaven tota interpretació religiosa de la filosofia de Hegel i fins sostenien la incompatibilitat entre religió cristiana i filosofia hegeliana, reduint la religió a simple mite. Aplicaven, d'altra banda, la dialŔctica a la realitat present, entenent-la com un moment superable per una racionalitat millor. Membres destacats de l'esquerra sˇn David Friedrich Strauss (1808-1874), fil˛sof i te˛leg, que considera mites els relats evangŔlics i aplica a tota la humanitat el que l'Evangeli creu exclusiu de Jes˙s, en qui s'uneix all˛ finit i l'infinit; Bruno Bauer (1809-1882), filòsof, teòleg i exegeta bíblic, membre primer de la dreta hegeliana, i que s'adhereix posteriorment a les doctrines d'Strauss; Ludwig Feuerbach (1804-1872), entusiasta hegelià primer, que ja el 1830 s'oposa amb Pensaments sobre la mort i la immortalitat a la interpretació que de Hegel fan els vells hegelians, per acabar sent un crític de Hegel en Per a una crítica de la filosofia hegeliana (1839), a la que tatxa de mera teologia; Max Stirner (1806-1856), el vertader nom de la qual era Johann Kaspar Schmidt, alumne de Hegel a Berlín, i autor de l'únic i la seva propietat (1845), que critica tant Hegel com a Feuerbach: al primer per substituir l'˙nic realment valuˇs, que Ús l'individu, l'«únic», per l'abstracció de la humanitat, i al segon per romandre, malgrat les seves crítiques a Hegel, encara en un terreny religiós: la religió de la humanitat.

És comú considerar que el que divideix característicament a hegelians de dreta i d'esquerra és el mode d'interpretar la Idea absoluta de Hegel. Per als hegelians de dreta, tal Idea només se sosté en el Déu cristià; per als hegelians d'esquerra, la Idea només existeix com natura. Marx es pot considerar tambÚ com un del mÚs destacats membres de l'esquerra hegeliana

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.