jo transcendental HIST.

En Kant, la condició fonamental de tot coneixement, la primera i més radical condició de possibilitat de l’experiència, supòsit de tot conèixer; només des de la unitat de consciència d’un subjecte és possible arribar a conèixer objectes. Al "jo transcendental" el denomina també «subjecte transcendental», «apercepció pura» o «unitat sintètica de la consciència», el descriu com un «jo penso», i és la consciència que acompanya a tota «representació», això és, a tot coneixement. No ha de confondre’s aquest jo transcendental, que té caràcter lògic, i que és el subjecte de l’apercepció, amb el jo psicològic o empíric, subjecte de tota percepció (veure text).

L’idealisme alemany de Fichte i Schelling converteix el jo transcendental de Kant, revestit del caràcter espontani i lliure de la raó pràctica, en el jo absolut. En la fenomenologia de Husserl és la «consciència transcendental», resultat de la reducció fenomenològica (veure text).
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.