intel·lectualisme GEN.

(del llatí intellectus, intel·ligència, entesa) Tendència a expressar el que són les coses només a través de conceptes abstractes, deixant de costat tota consideració concreta i vital de les coses mateixes. Aquesta primacia exagerada atorgada a l'enteniment, es considera normalment un excés, per la qual cosa el terme se sol emprar en sentit pejoratiu.

Veure intel·lectualisme moral.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.