Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

bioètica ÉTIC.

(del grec bios, vida, i êthiké, ètica) Terme recent d’origen anglosaxó, que s’aplica a aquella part de la ètica, l’objecte de la qual és l’estudi dels problemes morals que sorgeixen en l’activitat mèdica, en les investigacions biològiques i en les ciències de la vida en general.

Hi ha una doble orientació en el mode d’entendre l’objecte de la bioètica. La que la limita a les ciències de la salut, que és la postura habitual, defensada per exemple per H. Tristram Engelhardt (veure referència) i la que l'amplia a totes les ciències biològiques en quant busquen millorar la qualitat de la vida humana. L’Encyclopedia of Bioethics, nord-americana, la defineix en el seu sentit més ampli (veure cita). Les raons, o factors, del desenvolupament d’aquesta disciplina, de la que ja hi ha càtedres en diverses Facultats universitàries de tot el món, són, d’una banda, els avanços cientificotècnics produïts en els últims anys en la biologia i la medicina (en enginyeria genètica, tècniques de reproducció assistida, trasplantament d’òrgans, diversos avanços en procediments aplicables a tècniques d’eutanàsia i eugenèsia, seqüenciació del genoma humà), i per l’altre costat, el creixent caràcter plural i no confessional de la societat. Sorgeix, així, la necessitat d’una teoria ètica racional que pugui fonamentar i justificar els judicis morals que han d’emetre’s en la societat actual, caracteritzada pel pluralisme ideològic i la secularitat, i que han de ser acceptats pel que Engelhardt anomena «estranys morals» (individus que s’atenen a criteris de moralitat distints), o al que també s’anomena adequadament una «ètica civil» (M. Vidal). El resultat no pot ser sinó limitat i condicionat, i ha d’implicar la generositat intel·lectual i la tolerància (veure text).

La temàtica general de la bioètica pot enunciar-se amb preguntes com les següents: Què és preferible, salvar la vida o gaudir-la ? Tot el que tècnicament pot fer-se, pot o deu èticament fer-se? (M. Vidal) La temàtica concreta comprèn qüestions com: avortament, eutanàsia, deixar morir a nounats deficients, experimentació fetal, inseminació artificial i fecundació in vitro, experimentació i investigació sobre humans, manipulació genètica, trasplantament d’òrgans, relacions entre metge i malalt, dret a l’assistència sanitària, etc.
 
(Veure també Sloterdijk i el seu conegut text: "Regles per a un parc humà")

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.