Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

sensació PSICOL.

(del llatí sensatio, de sentiré, percebre pels sentits) En sentit ampli, el fet de percebre pels sentits, o també qualsevol impressió confusa de tipus intern, sentiment o afecte. Pròpiament, el fenomen psicofisiològic pel que un òrgan sensorial capta, transmet i elabora un determinat tipus d’energia que li proporciona un estímul extern. A aquest fenomen de tipus específicament fisiològic, li correspon en l’organisme/subjecte la consciència d’entrar en contacte amb el medi extern o intern.

La psicologia empírica estudia la sensació des del punt de vista psicofísic, analitzant les característiques dels òrgans receptors (pell, oïda, retina, etc.) i el tipus de procés físic i fisiològic que suposa el contacte amb les distintes classes d’energies estimuladores (ones, processos mecànics, vibracions, etc.). Destaca que les sensacions no són només fenòmens de recepció passiva, sinó també de col·laboració i aportació actives per part de l’organisme, i les sistematitza, per al seu estudi, classificant-les normalment en interoceptivas, propioceptivas i exteroceptivas, això és, sensacions del medi intern (de necessitats i estats orgànics), d’un mateix (situació i postura del cos) i del medi extern (recepció d’informació de l’exterior), que es capta -aquest últim- per contacte o a distància. Les primeres són summament importants en els estats afectius, les segones ho són per a l’orientació de l’organisme en el medi en què viu, i les terceres per a la supervivència i adaptació de l'individu al medi. Les sensacions es diversifiquen qualitativament segons els distints òrgans sensorials que les produeixen (veure taula) i, a més de diferir per la qualitat -només percebuda subjectivament per cada individu- (veure qualia), difereixen segons la intensitat i la durada. La psicologia estudia els llindars de la sensació: els valors d’estimulació a partir dels quals hi ha sensació o variació en l’intensitat de la sensació.

La qüestió més important, no resolta encara ni per la psicologia ni per la filosofia, és arribar a explicar com una sensació -un fenomen en principi de tipus físic i fisiològic- arriba a ser conscient; com fenòmens físics es converteixen en psíquics. En realitat, aquest és el problema de la interacció ment/cervell, o ment i cos (veure text).

Des del punt de vista estrictament filosòfic, la sensació s’ha vist sempre com el moment de contacte amb la realitat (bàsicament exterior), i en això consisteix precisament el problema que planteja: si és objectiva i en quina mesurada ho és, és a dir, si i en quina mesurada el que sent (el que percep) correspon al món real i no és simple elaboració del subjecte. La relació de les sensacions amb el pensament s’ha contemplat fonamentalment des de dos punts de vista: racionalisme i empirisme. Per a aquest, no hi ha coneixement sense sensació prèvia; per a aquell, hi ha coneixements que no depenen de la sensació. Kant, en una via de síntesi, considera buits els pensaments sense sensació, i cegues les sensacions sense pensament (veure text), i sosté a més a més que tot coneixement comença amb la experiència, la «matèria bruta» de la qual són les sensacions (veure cita), però introdueix elements a priori en el coneixement sensible, que, com a tals, no provenen de l’experiència.

La relació de la sensació amb la percepció i amb el coneixement intel·lectual s’explica de diverses maneres segons les distintes tendències psicològiques o filosòfiques.

La distinció entre sensació i percepció prové de Wundt: a la sensació se la considera subjectiva i a la percepció, objectiva; es considera que la sensació capta la unitat dels estímuls, i la percepció el conjunt; o bé que la sensació representa un estat del subjecte i la percepció un estat del món. Però, en tot cas, s’estableix normalment una relació de causa i efecte entre ambdues i una determinada serialidad -sensació, percepció, pensament-, essent sempre la sensació el material en brut de la consciència.
 

FUNCIÓ RECEPTORS MODALITAT SENSORIAL
Exterocepció
Exteroceptors
Cons i Bastons
Òrgan ciliar de Corti (Cèl·lules ciliades)
Neurones bipolars
Receptors cutanis
Visió
Audició
Olfacte
Sensibilitat somàtica general
Tacte
Pressió
Temperatura
Dolor superficial
Dolor profund
Propiocepció
Propioceptors
Fusus neuromusculars
Òrgans de Golgi
Receptors capsulars
Vestíbul
Estirament muscular
Tensió muscular
Cinestèsia
Posició del cap i acceleració

Interoceptors

Interoceptors
Dolor visceral
Pressió o distensió

enrera

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.