Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

pensament GEN.

(del llatí pensare, derivat de pendere, pesar) En sentit ampli, tot fenomen mental (veure cita).

En un sentit filosòfic més restringit i precís, el pensament és l’activitat pròpia de l’enteniment, que pot considerar-se activa, en oposició de la sensació, que pot considerar-se passiva. En Aristòtil, pensar és l’activitat del nous, o enteniment, part superior de l’ànima, que aprehèn l’intel·ligible en el sensible (veure cita). Descartes identifica el pensament amb «substància pensant», igual com identifica la matèria amb la «substància extensa»; el pensament és l’atribut o propietat principal de la primera, i la extensió ho és de la segona. Kant distingeix entre «pensar» i «conèixer»; coneixem si apliquem conceptes a dades sensibles, mentre que pensem quan els conceptes no corresponen a res sensible; conèixer és activitat de l’enteniment i pensar ho és de la raó; el límit del coneixement és l’experiència, el de la raó només el principi de no contradicció; i sobre l’activitat intel·lectual en general observa que «els pensaments sense continguts són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues» (veure text).

PSICOL. Les investigacions psicològiques actuals se centren en el pensament com a resolució de problemes, plantejament sostingut des del camp de la filosofia ja per John Dewey. Les teories més destacables respecte d’això són la teoria associacionista del pensament, defensada per l’empirisme britànic clàssic, des de Hobbes a John Stuart Mill, i pels psicòlegs que expliquen el pensament com un aprenentatge per condicionament; la teoria «gestáltica» del pensament, sostinguda pels psicòlegs de la Gestalt, que consideren que el pensament és el resultat de la comprensió del conjunt de la situació, i l’epistemologia genètica de Piaget, que explica el pensament com un desenvolupament evolutiu de la intel·ligència en un procés d’adaptació al medi ambient. El procés de abstracció, clau per entendre el fenomen psicològic del pensament, és un dels temes de més gran importància que investiga la psicologia empírica.

Les formes de pensament bàsiques que contempla la lògica tradicional són el concepte, l’enunciat i el raonament.

 

Veure: coneixement, teoria del coneixement.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.