Per filosofia s'entenia en aquesta època el conjunt de saber racional orientat a la pràctica que proporcionen les ciències, i ser filòsof significava sentir-se portat per la claredat dels lumières, de la llum de la raó en tots els aspectes de la vida humana: religiós, polític, jurídic, en les ciències, en les arts i en les lletres, i treballar per que l'educació i la informació aconseguissin a tots els ciutadans (en realitat, no obstant això, a les classes burgeses). Característica també comuna a tots ells era el deisme, que en alguns era ateísme (d´Holbach), el naturalisme, que en alguns casos era materialisme (La Mettrie) o sensisme (Condillac) i, sobretot, la voluntat decidida d'eliminar de la ment humana tot el que representava superstició, obscurantisme i intolerància.
Le repas des philosophes, de Jean
Huber, 1772 o 1773