Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

llenguatge, jocs del FIL. LLENG.

Expressió amb què Wittgenstein designa una de les tesis fonamentals d'Investigacions filosòfiques: la pluralitat d'usos i funcions del llenguatge. Tal com es presenta en la forma natural del discurs ordinari, el llenguatge s'assembla a una caixa d'eines amb molt diverses aplicacions; les paraules, com les eines, serveixen per a moltes funcions. El llenguatge pot descriure's també com un joc lingüístic; en ell succeeix el mateix que amb els jocs: tots diferents, però tots amb la característica comuna d'estar sotmesos a regles; regles que, de vegades, es construeixen o modifiquen a mesura que es juga. Tal vaguetat necessària li és essencial al llenguatge, si ha de ser entès com una «activitat» o una «forma de vida». Per això afirma Wittgenstein que «el significat d'una paraula és el seu ús en el llenguatge».
 

(Text de Wittgenstein sobre els jocs del llenguatge)

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Ludwig Wittgenstein: jocs del llenguatge

(23) Però, quants tipus de proposicions hi ha? Potser asseveració, pregunta i imperatiu? -Hi ha innumerables tipus: innumerables maneres diferents d'utilitzar el que anomenem «signes», «paraules», «proposicions». Aquesta multiplicitat no és una cosa fixa, donada d'un cop per a sempre, sinó que sorgeixen nous tipus de llenguatge, nous jocs de llenguatge - podríem dir-, i altres envelleixen i cauen en l'oblit. [...]

L'expressió «joc del llenguatge» vol posar aquí de relleu que parlar del llenguatge és part d'una activitat, o d'una forma de vida.

Vegem, amb els següents exemples, i amb altres, la multiplicitat dels jocs del llenguatge:

Donar ordres i obeir-les.

Descriure un objecte pel seu aspecte o prenent les seves mesures.

Fabricar un objecte mirant la seva descripció (dibuix).

Informar d'un esdeveniment.

Fer conjectures sobre un esdeveniment.

Establir i provar una hipòtesi.

Mostrar els resultats d'un experiment amb taules i diagrames.

Inventar una història, i comptar-la.

Representar un paper al teatre.

Cantar cançons.

Encertar enigmes.

Fer un acudit, comptar-ho.

Resoldre un problema d'aritmètica aplicada.

Traduir d'una llengua a una altra.

Demanar, donar les gràcies, blasfemar, saludar, resar.

-És interessant comparar la multiplicitat de les eines del llenguatge i els seus modes d'utilitzar-les, la multiplicitat dels tipus de paraules i de proposicions, amb all˛ que els lògics han dit sobre l'estructura del llenguatge. (També amb el que ha dit l'autor del Tractatus logico-philosophicus).

__________________________________________________

Philosophical Investigations, Basic Blackwell, Oxford 1963, p. 11-12.

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.