transcendència

(del llatí transcendiré, passar per damunt, sobrepassar, o anar d’un extrem a l’altre) En sentit ampli, importància, però en el vocabulari filosòfic, característica, oposada a la immanència, de la qual cosa és transcendent. Normalment la transcendència remitent a la condició del que es troba més enllà de la experiència. Té també el sentit, sobretot en la fenomenologia, de l’acció amb què el subjecte s’orienta cap a l’exterior.