Respecte de la part de l’ànima [...] amb la que l’ànima coneix i pensa, hem de considerar quines són les seves característiques distintives. [...] Aquesta part doncs, ha de ser, encara que no sigui passiva, receptiva de la forma d’un objecte, és a dir, ha de ser potencialment idèntica al seu objecte, encara que no idèntica a ell absolutament: el que allò sensitiu és a allò sensible, així la ment respecte del pensable [...]. Entenc per ment aquella part per mitjà de la qual l’ànima pensa i forma els seus judicis.

_____________________________________________________________

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.