Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

mètode escolàstic HIST.

El mètode que segueixen els autors de la denominada filosofia escolàstica en l’exposició y desenvolupament dels seus ensenyaments, que són pròpiament una teologia. El principi general és la reverència i fidelitat a un text, primàriament la Bíblia i després la doctrina de la tradició, en boca de les opinions dels pares de l’Església.

El desenvolupament concret del mètode s’inicia en el s. XII, per obra de Pere Llombard, que va redactar les seves Sentències, o opinions dels pares de l’Església (el primer a redactar unes Sentències sembla haver estat Guillem de Champeaux), organitzades i distribuïdes en un ordre temàtic: la Trinidad (llibre I), la creació (llibre II), la encarnació i l’Esperit Sant (llibre III) i els sagraments (llibre IV).

L’obra d'Abelard, Sic et Non [Pros i contres], va afegir l’aparell lògic propi de la discussió racional: les opinions favorables s’enfrontaven a les contràries amb mires a trobar una harmonització; es van afegir les glosas, o comentaris, que poden ser interlineals o marginals, amb les que es dóna suport o resposta als arguments a favor i en contra. Els textos van adoptant una exposició dialèctica tancada, que consisteix en la pregunta (utrum) o enunciat del problema, una resposta esquemàtica negativa (videtur quod nàs) o llista d’objeccions, la resposta a aquestes objeccions (set contra) i la presentació de la solució pròpia al problema enunciat justificant la resposta definitiva (respondeo).


Van néixer d’aquesta manera, en quant escrits, primer les glosas, després les sentències i després les sumes, obres ja molt completes del període florent de l’escolàstica del s. XIII. L’activitat docent, arribades les universitats, s’ampliava amb disputaciones públiques que es van denominar quaestiones disputatae, les que tractaven de temes fixats per endavant, i quaestiones de quodlibet, aquelles en què es discutia lliurement sobre qualsevol tema. Del primer mode d’actuar van néixer les qüestions escrites i del segon, els cuodlibetos.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.