Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Estat SOCIOL.

(del llatí status, acció de romandre, situació, de stare, romandre en peu) Terme que s’aplica a la comunitat política (la koinonía politiké d’Aristòtil) a partir del s. XVI, època en què neix el concepte d’Estat per obra de les teories de Maquiavel i dels moviments de transformació política d’Europa en aquesta època. Amb anterioritat, s’utilitzaven els termes B`84H, polis, entre els grecs, i civitas, entre els romans, i regnum o imperium, entre els medeivales. Ni la polis grega ni la civitas romana, ni tampoc, encara que per raons distintes, les organitzacions polítiques feudals del món medieval, eren estats en el sentit modern; mancaven dels tres atributs fonamentals -segons els teòrics del dret polític- de l’Estat:

L’aparició històrica de l’Estat es produeix en una època en què moral -la manera com regula l’individu la seva conducta- i política -la manera com es regeix una societat- se separen i fan autònomes (separació que no es donava a la polis o en la civitas). La institució de l’Estat suposa la creació d’un àmbit de la vida humana específicament polític, amb els seus conceptes i principis nous: l’àmbit del polític.

MaquiavelLa nova institució política, històricament independitzada de la religió i de l’Església, troba primerament justificació teòrica en El príncep de Maquiavel, qui la vincula a la figura del governant i a la seva habilitat i sagacitat. Durant els segles XVII i XVIII, les teories del contracte social procuren una base racional millor per justificar el fet que un ciutadà, o un grup de ciutadans, exerceixi un poder -que no és seu- sobre altres. Aquestes teories contractualistes s’oposen a la visió aristotèlica de l’origen de la societat com a fi pretès per la natura, a la seva concepció de l’home com naturalment sociable i a la idea tradicional de l’origen diví del poder.

Nascut l’Estat per protegir la seguretat dels ciutadans, se li afegeix aviat com a missió pròpia la defensa de les seves llibertats. Sorgeixen així els principis de l’Estat de dret, o Estat protector de les llibertats públiques, i les diversa maneres com s’entendran aquestes dins -i fora- de les democràcies liberals, que s’estableixen durant els segles XIX i XX.

Crítiques politicofilosòfiques contra l’Estat són l’anarquisme i el marxisme.

La societat civil, amb freqüència contraposada a l’Estat, representa l’autonomia d’allò social institucionalitzada enfront de les institucions polítiques, però no independent d’elles.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.