Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
Weber-Fechner, llei de PSICOL.
Llei fonamental de la psicofísica, establerta per Gustav Theodor Fechner el 1860, a partir de l’anteriorment formulada per Ernst Heinrich Weber, que mesura la relació de la magnitud de les sensacions amb la dels seus estímuls. Segons aquesta llei, la intensitat de la sensació varia en relació directa amb el logaritme de l’estímul (veure cita) de manera que l’augment en progressió geomètrica de l’estímul causa un augment en progressió aritmètica de la sensació.
Fechner va prendre com a punt de partida la fórmula de Weber:
∆s / s = constant
per a la mínima diferència de sensació perceptible (s= estímul, [stimulus]).
Suposant que les diferències de sensació mínimes [llindar absolut] perceptibles siguin iguals entre si, la relació entre estímul i sensació estarà expressada per la fórmula fonamental de Fechner:
∆S = k (∆s / s) (k = constant de proporcionalitat, S = sensació)
Integrant l’equació, resulta el valor de la sensació :
S = k log s c (c = constant d’integració)
Aquesta fórmula permet calcular, per a cada valor de l’estímul, la intensitat de la sensació corresponent.
_______________________________________________________
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.