substrat

(del llatí substratum, de substerno, estendre sota, literalment allò que està posat per sota) Traducció llatina del terme grec hipokeimenon (ßB@6,\:,<@<), i que en la filosofia de Aristòtil s'aplica, en el sentit de subjecte, (de subiectum, que ve a tenir el mateix significat) a la matèria que suporta la forma durant el canvi (veure cita), i també a la substància, que és el suport de les qualitats o formes accidentals, amb el significat, en aquest últim cas, d'«allò que no s'afirma de res», però del que s'afirmen les altres coses (veure cita). És aquell principi que Aristòtil creu necessari per poder explicar el canvi, això és, per tal que l'adquisició i privació d'una forma sigui possible a partir de l'existència d'un element permanent, i no merament des de l'ésser al no-ser, i al revés, com sostenia Parmènides.