(del llatí motus, moviment, també moviment de l'ànima) Origen de la conducta del subjecte, quan es té en compte només els seus factors interns. Segons P.T. Young, pot definir-se com el conjunt de variables «que susciten, sostenen i dirigeixen la conducta humana».

 

Segons P.T. Young (en The Encyclopedia of Psychology, de Harriman i col.) La motivació és el procés:

a) que suscita o incita una conducta;

b) de sosteniment d’una activitat que progressa, i

c) de canalització de l’activitat en un curs donat. En sentit ampli, l'anàlisi de la motivació ha de tenir en compte tots els factors que susciten, sostenen i dirigeixen la conducta.

El concepte de motivació és per tant molt ampli. Però no ho és tant com el de «psicologia», ja que l’explicació psicològica inclou la consideració de factors motivacionals i no-motivacionals. (Segons K.B. Madsen, Teorias de la motivación, Paidós, Buenos Aires 1972, p. 49.)