FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

En el acte voluntari, l'impuls de la voluntat de portar a la pràctica aquella elecció, d'entre les diverses possibles -d'actuar en un sentit o un altre, o simplement d'actuar o no actuar-, que normalment, però no necessàriament, s'adopta, després d'una deliberació. De la decisió depèn, pròpiament, la voluntarietat d'un acte humà, perquè no tota decisió suposa la deliberació o la reflexió: algú pot decidir-se a fer quelcom sobtadament o ben després de madura o àrdua reflexió; en ambdós casos, es du a terme un acte voluntari. Quan les decisions es realitzen sense una deliberació basada en arguments racionals, poden considerar-se com a actes irracionals o emocionals. Decisions d'aquest tipus poden estar en la base de les més profundes eleccions que fa la persona humana: davant els valors, per exemple, o davant alternatives personals, com poden ser el tipus de vida que un vol portar, o el tipus de ciència que es vol fer. A la decisió d'optar, per exemple, pel racionalisme crític, Popper li dóna el nom de fe irracional en la raó (veure text).

EPIST. Punt final d'una deliberació aplicada al procés científic, on en un moment determinat s'ha de triar entre procediments, hipòtesi o teories.

La decisió es pren en condicions de certesa, si hi ha un coneixement objectiu de les diverses situacions; en condicions de risc, si la decisió ha de basar-se en un càlcul de les probabilitats de les diverses situacions; en condicions d'incertesa, si es desconeix tant la situació objectiva com la probabilitat dels esdeveniments.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.