Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

comunitat GEN.

(del llatí communitas, comunitat, estat comú, de communis, que prové de moenia, muralles, d'on la idea de defensa comuna, o de munus, ofici, càrrec, amb la idea d'una obligació entre qui el rep i qui l'atorga, i de la preposició cum, amb). En abstracte, all˛ que pertany a molts com a característica, i per això és comú. En suggerir la participació en un que pertany a tots, «allò comú» sembla la (paradoxal) situació originària de l'individu. En els textos dels filòsofs presocràtics, «allò comú» és la natura o el principi o arkhé, i per aquest «la unitat» que es procura captar més enllà de les aparences de multiplicitat, i que és patrimoni de tots, perquè posa de manifest la veritat. Ambdues coses es relacionen en alguns textos antics en què la llei comuna que existeix per a tots en la societat té una rèplica en la natura, on ha d'existir una llei semblant, o una «raó comuna» que permet entendre-la; així en el fragment de Anaximandre, el primer text filosòfic conegut d'occident.

EPIST. En Kant, una de les categories de relació de l'enteniment (substància, causalitat i comunitat), i que suposa la idea de «acció recíproca» entre els fenòmens de la natura.

SOCIOL. En sociologia, terme de complexa definició, que s'entén generalment en un sentit abstracte i ideal, referit, per exemple, a la «comunitat humana», la «comunitat de nacions» o al «sentiment de comunitat», o en sentit concret, referit, per exemple, a «comunitat europea» o a «comunitat de veïns». És alhora terme descriptiu i normatiu, al·ludint sempre a la seva arrel etimològica que remet a l'obligació, o al munus llatí. En general pot definir-se, encara que amb vaguetat, com a grup social que persegueix un fi concret en un determinat sistema social, o bé com a conjunt de relacions socials establertes dins uns límits geogràfics més o menys concrets. Ferdinand Tönnies (1855-1936), per precisar conceptes semblants, distingeix entre els termes Gemeinschaft i Gesellschaft. El primer sol traduir-se com «comunitat», i es refereix a un tipus de relacions (comunitàries) que les persones estableixen de forma voluntària a la recerca d'objectius que estan més enllà dels interessos particulars de cadascuna. El segon es tradueix com «societat» i s'aplica al conjunt de relacions (socials o societàries) que s'estableixen entre persones que persegueixen fins que s'identifiquen amb els seus interessos particulars. La comunitat suggereix identitat de sentiments, intimitat, veïnat, amistat, moralitat; la societat, relacions contractuals, racionalitat, competitivitat i ètica social.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.