Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
Gestalt, psicologia de la PSICOL.
Psicologia de la forma, o de la configuració. Escola de psicologia alemanya, els iniciadors del qual són Max Wertheimer, Kurt Koffka i Wolfgang Köhler i que apareix al començament del segle XX com a reacció contra les teories associacionistes del coneixement i el conductisme. Els seus iniciadors parteixen del rebuig a una anàlisi de la percepció a manera de conglomerat o associació de sensacions o impressions sensorials i introdueixen la noció de totalitat com a element bàsic del coneixement perceptiu. Consideren que l'experiència és consciència perceptiva d'una totalitat, o una Gestalt, i insisteixen, no en l'anàlisi d'elements, sinó en l'organització d'aquests en un tot estructurat segons determinades lleis; tots estructurats com a objectes de percepció.
La noció de Gestalt provenia directament de l'anomenada Escola Austríaca o de Graz, influïda per la psicologia de F. Brentano i fundadora del primer laboratori de psicologia experimental a Graz. Alguns dels membres d'aquesta Escola van ampliar i van donar fonament psicològic a la noció de «qualitat gestáltica», (Gestaltqualität), introduïda pel filòsof positivista Ernst Mach, en la seva Anàlisi de les sensacions (1885), obra en què es refereix a sensacions espacials (com a figures geomètriques) i temporals (com a melodies), que es manifesten independents dels elements que les componen (una melodia musical es mostra independent de les seves notes, es manté en qualsevol clau musical i amb instruments amb timbres diferents, etc.) i que calia interpretar com a construccions psíquiques. Christian Ehrenfelds (1859-1932) i Alexius Meinong (1853-1920), membres de la citada Escola, van formular psicològicament la noció de quelcom que es percep sensorialment i que, no obstant això, no és una sensació.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.