|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Sext Empíric: Esbossos pirrònics (selecció IV), dificultats de la noció de causa
III, 3. És impossible concebre la causa abans de conèixer el seu efecte en tant que és el seu efecte, ja que coneixem que una cosa és causa d'un efecte quan coneixem l'efecte en tant que efecte. Però no podem conèixer l'efecte de la causa en tant que efecte d'aquesta, si no coneixem la causa de l'efecte en tant que causa d'aquest. Creiem conèixer que és l'efecte de la causa quan coneixem la causa de l'efecte en tant que causa d'aquest. Per tant, si per conèixer la causa cal conèixer primer l'efecte, i si per conèixer l'efecte cal conèixer primer la causa el cercle viciós (dialel), mode del dubte, ens mostra dues coses inconcebibles, perquè la causa, en tant que causa, i l'efecte, en tant que efecte, no poden concebre's [separadament]. Com cadascú necessita la garantia de l'altre, no sabrem quin dels dos concebre el primer. Així doncs no podrem dir que una cosa és causa d'una altra. [...]
D'altra banda, la causa produeix el seu efecte, o quan és causa, o quan no ho és. I [que ho produeixi] quan no és causa, és impossible. Si és quan és causa, és necessari que hagi existit i hagi estat causa abans de produir l'efecte. Però com la causa és relativa al seu efecte, és clar que no pot existir en tant que causa abans que el seu efecte. Per tant la causa no pot, quan és causa, produir allò del que és causa. Si no produeix res, ni quan és causa, ni quan no ho és, no produeix res, i per consegüent, no hi haurà causa; ja que la causa no pot ser concebuda com a causa sense produir quelcom.
Així doncs alguns diuen que la causa deu, o coexistir amb el seu efecte, o ser anterior a ell, o ser posterior a ell. Ara bé, tem que sigui ridícul dir que la causa existeixi després del naixement del seu efecte. I no pot existir abans del seu efecte, perquè es concep relativament [a ell], i els relatius, diuen que en quant relatius, existeixen i es conceben al mateix temps. No pot tampoc existir al mateix temps que el seu efecte, perquè ho produeix; i el que és produït ha de ser produït per una causa ja existent; és necessari perquè que la causa sigui primer causa, ja que produeix el seu efecte. Per tant, si la causa no existeix abans que el seu efecte, ni amb ell, ni després d'ell, pot ser que no tingui existència en absolut.
És evident que així la concepció de causa també queda destruïda. Si la causa, que és relativa, no pot concebre's abans del seu efecte; si per concebre-la com a causa del seu efecte, cal concebre-la abans que el seu efecte, i si, a l'últim, no és possible concebre una cosa abans que una altra, abans de la que no és possible concebre-la, és impossible concebre la causa.
__________________________________________________
Versión en castellano
Sexto Empírico: Bosquejos pirrónicos (selección IV), dificultades de la noción de causa
III, 3. Es imposible concebir la causa antes de conocer su efecto en tanto que es su efecto, ya que conocemos que una cosa es causa de un efecto cuando conocemos el efecto en cuanto efecto. Pero no podemos conocer el efecto de la causa en cuanto efecto de ésta, si no conocemos la causa del efecto en cuanto causa de éste. Creemos conocer que es el efecto de la causa cuando conocemos la causa del efecto en cuanto causa de éste. Por tanto, si para conocer la causa hay que conocer primero el efecto, y si para conocer el efecto hay que conocer primero la causa el círculo vicioso (dialelo), modo de la duda, nos muestra dos cosas inconcebibles, porque la causa, en cuanto causa, y el efecto, en cuanto efecto, no pueden concebirse [separadamente]. Como cada uno necesita la garantía del otro, no sabremos cuál de los dos concebir el primero. Así pues no podremos decir que una cosa es causa de otra. [...]
Por otra parte, la causa produce su efecto, o cuando es causa, o cuando no lo es. Y [que lo produzca] cuando no es causa, es imposible. Si es cuando es causa, es necesario que haya existido y haya sido causa antes de producir el efecto. Pero como la causa es relativa a su efecto, es claro que no puede existir en cuanto causa antes que su efecto. Por tanto la causa no puede, cuando es causa, producir aquello de lo que es causa. Si no produce nada, ni cuando es causa, ni cuando no lo es, no produce nada, y por consiguiente, no habrá causa; ya que la causa no puede ser concebida como causa sin producir algo.
Así pues algunos dicen que la causa debe, o coexistir con su efecto, o ser anterior a él, o ser posterior a él. Ahora bien, temo que sea ridículo decir que la causa exista después del nacimiento de su efecto. Y no puede existir antes de su efecto, porque se concibe relativamente [a él], y los relativos, dicen que en cuanto relativos, existen y se conciben al mismo tiempo. No puede tampoco existir al mismo tiempo que su efecto, porque lo produce; y lo que es producido debe ser producido por una causa ya existente; es necesario pues que la causa sea primero causa, puesto que produce su efecto. Por tanto, si la causa no existe antes que su efecto, ni con él, ni después de él, puede ser que no tenga existencia en absoluto.
Es evidente que así la concepción de causa también queda destruida. Si la causa, que es relativa, no puede concebirse antes de su efecto; si para concebirla como causa de su efecto, hay que concebirla antes que su efecto, y si, por último, no es posible concebir una cosa antes que otra, antes de la que no es posible concebirla, es imposible concebir la causa.
__________________________________________________
Bosquejos pirrónicos (selección), de R. Verneaux, Textos de los grandes filósofos. Edad Antigua, Herder, Barcelona 1982, p.111-112.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.