Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

hilozoisme GEN.

(del grec hylé, matèria i zoé, vida, creença segons la qual la totalitat del cosmos és com un ésser vivent dotat d’ànima) Segons aquesta concepció, la matèria mateixa està animada i no precisa de la concurrència de principis vitals extrínsecs.

Ja que Tales de Milet afirmava que «tot està ple de déus» (on el terme «déu» cal entendre-ho segurament en el sentit d’energia o vitalitat, ja que pensava que per a ell la vida era la propietat bàsica de la physis), s’aplica, generalment, aquest terme per qualificar el pensament dels milesis, els primers filòsofs jonis, però també s’ha usat per qualificar el pensament d’Anaxàgores i els estoics i, en general, dels presocràtics. No obstant això, l’origen d’aquesta paraula és recent, perquè va ser creada pel filòsof platònic R. Cudworth.

En el Renaixement, alguns autors, com a B. Telesio o G. Bruno, també van defensar tesis pròximes a l’hilozoísme. Kant usa aquest terme en la Crítica del judici (veure cita). L’hilozoisme suposa una forma de materialisme, que va ser renovat per alguns científics i filòsofs del s. XIX, com Haeckel, per exemple. Sovint es considera com un sinònim de panpsiquisme. Una versió moderna de hilozoisme es troba en l’hipòtesi «Gaia», de James Lovelock, que sosté que la Terra és una mena d’ésser viu (veure text).



Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.