Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Avicenna (Abû ĺAlî a l'Husayn Ibn Sinâ) (980-1037) HIST. `avicena.wav', `play"]

Fil˛sof i metge persa, nascut a Afshana, prop de Bujâra, el nom del qual els medievals pronunciaven «Aben Sina», fill d'un alt funcionari de la dinastia samaní; és uns dels cims de la filosofia àrab. Nen precoç, al qual es va donar una educació enciclopèdica -sabia gramàtica, geometria, física, medicina, dret i teologia-, als disset anys va ser portat a la cort on va curar el príncep Nuh ibn Mansûr, i allí va poder disposar d'una gran biblioteca per als seus estudis. Segons explica en la seva Autobiografia, després de llegir quaranta vegades la Metafísica d'Aristòtil, només va arribar a entendre-la perquè va arribar a les seves mans Disseny de la metafísica, de al-Fârâbî; als divuit anys coneixia ja tota la cultura de la seva època. Va exercir el càrrec polític de visir més d'un cop, va ser metge de prínceps i va residir en moltes ciutats de l'Iran i va servir en diverses corts, però va trobar temps per deixar una obra amb més de dos-cents títols. Destaca entre ells Cànon de medicina, obra d'enorme influència històrica, El llibre del judici imparcial, del que queden només fragments però que representava la seva lectura anotada de filòsofs anteriors en 20 volums, i sobretot El llibre de la curació, enciclopèdia en quatre parts: lògica, filosofia de la natura, matemàtiques i metafísica, la seva obra més coneguda pels escolÓstics cristians.

La traducció al llatí de part de les seves obres, en el s. XII, suposa un nou ingrés d'Aristòtil a occident, encara que en la versió que sol anomenar-se neoplat˛nica, i la renovació dels coneixements filosòfics que els escolàstics tenien de la filosofia grega. En la mateixa línia hel·lenitzant d'al-Fârâbî, desenvolupa els seus mateixos temes: reintrodueix la idea del «ser en quant que ser», d'Aristòtil, com a objecte de la metafísica i a ell deu l'occident cristià l'orientació «essencialista» de la filosofia que segueixen autors com Duns Escoto; una concepció de l'ànima, que presagia la de Descartes, entesa com a substància immaterial que pot conèixer-se a si mateixa (com subratlla en el seu experiment mental de l'«home que vola», suspès en l'aire, amb els braços estesos i els ulls embenats: no té més coneixement de si mateix que el que existeix); la distinció entre essència i existència, entenent aquesta com a accident o qualitat d'aquella, en la que TomÓs d'Aquino basarà la seva tercera via, o de la contingència. No és, doncs, d'estranyar que s'afirmi que Avicenna és el primer filòsof medieval que desenvolupa un sistema veritablement metafísic.


Veure avicenisme i filosofia àrab.

Obres

 

Altres imatges d'Avicenna

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.