Un cop suposem que hi ha una substància en què subsisteix el pensar, el conèixer, el dubtar, el poder del moviment, etc., tenim una noció tan clara de la substància de l'esperit com la que posseïm del cos.

____________________________________________________________________

J. Locke, Assaig sobre l'enteniment humana, l. 2, Cap. 23, 5 (Editora Nacional, Madrid 1980, vol.1, p. 437).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.