Teòleg, exegeta i historiador alemany. Va néixer en Eisenberg i va estudiar teologia a Berlín, en l'època floreciente de Hegel. Seguidor primer de la «derecha hegeliana», va passar després a formar part de la «esquerra hegeliana», junt amb Rugeix, Feuerbach i Marx. L'aparició d'una Vida de Jesús (1835), publicada per David Friedrich Strauss, qui aplica als relats evangèlics la noció de mite i explica la figura de Jesús mitjançant principis de la dialèctica hegeliana, és l'ocasió que va voler aprofitar per centrar-se en la crítica dels evangelis i, amb ella, de la religió en general, crítica que aviat va estendre tant a les idees burgeses en general com a les noves idees revolucionàries. Marx va criticar, al seu torn, les crítiques de Bauer, de «sant Bruno» -deia-, com fetes des d'un punt de vista idealista i espiritualista, en La qüestió mongeta (1844) i, sobretot, en La Sagrada Família o crítica de la Crítica crítica: contra Bruno Bauer i companyia (1845), on va posar en relleu que el problema fonamental era, en realitat social, no religiós. Bauer va sostenir, a La trompeta del judici universal contra Hegel, ateu i anticrist (1841), la tesi que la filosofia de Hegel era un ateísme larvat.